M'agrada la meua camisa blava. Em fa sentir be. No es tracta simplement d'una qüestió estètica, va més enllà. Em dona seguretat, una mena de poder, la meua camisa blava. Sempre que em la pose sóc feliç, la vida em mira diferent; la gent em tracta amb una barreja de respecte i enveja, la qual cosa fa que encara puje més la meua autoestima, jo respire més tranquil, gràcies a la meua camisa verda. Hi ha cops que no em be de gust fer res, que lleuria tot el dia al sofà intentant no pensar en res (mirar la tele sempre va be en aquestes ocasions) i és llavors quan em pose la meua camisa vermella i tot canvia, gràcies únicament a ella, a la meua camisa blanca de línies grogues.

Alguns no ho entenen, em critiquen, em menyspreen; però no m'importa. Només obrir l'armari ella, la meua camisa taronja amb detalls grisos, enlluenta tota la habitació. Veure-la penjada al seu lloc, un lloc expressament triat, on no la destorben les demés peces del meu vestuari, ni massa dintre ni massa enfora, per resguardar-la dels perills què poguessin provindre dels dos costats. A l'interior d'un armari sempre hi podem trobar arnes o altre tipus d'insectes tèxtils, i les amenaces de l'exterior encara son pitjor, imagina't que arriba qualcun insensat amb un cafè a la mà i rellisca, o el típic home de mans suoroses què, donada la innata atracció de la meua camisa rosa, volgués tocar-la per gaudir-ne del seu tacte. Tal vegada la meua predilecció per aquesta camisa em faça dedicar-li un atenció especial, però s'ho dec. Si no fos per ella jo no haguera assolit mai moltes coses que hui en dia representen molt per mi: el meu treball, la meua dona, la meua filla...(em va ajudar amb l'erecció, la pressió del moment em va posar nerviós, i ella va fer que tot tirés cap avant), sopars d'empresa, les dolces mirades de Júlia, préstecs del banc, el meu segon fill... i tantes altres coses. I tot gràcies a la meua camisa fúcsia de pigues marrons, què seria de mi si no fos per ella. Ella m'ha acompanyat en els moments més importants de la meua existència, sempre la mateixa camisa, la meua camisa de color turquesa fosc amb sanefes mediterrànies, sempre ella, sempre la mateixa. La mateixa. La meua camisa blava.

© Bustinic